Mirar enrrere
Un gest per imaginar el present
«I would like to propose it as a way of studying recurring cyclical phenomena that (re)appear and disappear and reappear over and over again in media history». (Huhtamo 1997)
L'arqueologia dels mitjans és un camp ric, confús i en constant evolució, d'aquí la seva dificultat a l'hora de determinar què és exactament. Podríem començar dient que és una àrea de recerca interdisciplinària, que explora la història i la cultura dels mitjans, des dels seus orígens fins a l'actualitat, i que alhora, ens ajuda a comprendre com els mitjans han determinat la nostra cultura i la nostra manera de veure i digerir el món que habitem.. Una de les principals dificultats per a definir l'arqueologia dels mitjans és que el terme "mitjans" és ampli i conté una gran varietat de fenòmens, és a dir, poden ser tecnologies, dispositius, pràctiques culturals, o fins i tot formes de pensament.
Jussi Parikka, escriptor, teòric de nous mitjans i pioner en l'estudi d'aquest àmbit, en la seva conferència What is media archealogy, 10 years later, fa referència al concepte de travelling concepts, de Mieke Bal. Considero que és una gran aportació que podem afegir, ja que ens ofereix una perspectiva amplia i rica per apropar-nos a una forma d'entendre l'arqueologia dels mitjans, sovint difícil de comprendre. Els conceptes viatgers són conceptes que viatgen a través de diferents cultures, períodes de temps i disciplines. Aquests conceptes no són simplement transferits d'una cultura a una altra, sinó que es transformen i adquireixen nous significats en cada nou context.
Bal argumenta que són una eina valuosa per a l'anàlisi cultural perquè ens permeten comprendre com els significats es mouen a través del temps i l'espai, tal com passa amb l'objecte d'estudi de l'arqueologia dels mitjans; aquest mètode, ideologia o forma d'establir uns fonaments per aixecar un raonament, està del tot vinculat a com s'entén l'anàlisi dels mitjans, ja que a través d'ells, podem establir les connexions entre diferents cultures i períodes de temps, i a entendre com els significats són construïts i transformats constantment al llarg de la història, oferint noves narratives que no havíem imaginat.
L'arqueologia dels mitjans està també molt vinculada a la gestió documental i l'arxivística. Michel Foucault en la seva Arqueologia del saber (1969), assenyala el següent "l'arxiu és abans de res, la llei del que pot ser dit, el sistema que regeix l'aparició dels enunciats com a esdeveniments singulars"(1969, Focault). Aquesta idea ens servirà de vehicle per continuar amb la nostra reflexió.
L'obra amb la qual treballarem per explorar la perspectiva que ens dona l'arqueologia dels mitjans, és False Flag, de Voluspa Jarpa, artista visual xilena que centra la seva pràctica artística en extenses recerques, sobre els orígens de l'arxiu, la memòria i la noció cultural i simbòlica del trauma social, en el context de la Guerra Freda a Amèrica Llatina i, en particular, al procés de desclassificació d'arxius de la CIA i l'OTAN, que ha tingut lloc en les últimes dècades.
La seva obra emergeix com una exploració profunda i reflexiva sobre el paper dels mitjans, en la manipulació de l'opinió pública. A través d'una sèrie de collages que entrellacen fotografies, documents, mapes i textos, Jarpa desconstrueix la noció de la veritat i qüestiona la veracitat de la informació que ens arriba a través dels mitjans. El seu treball proposa una reflexió molt interessant, més enllà del que diuen els textos, sobre com es fa aquesta desclassificació i quins són els motius que impulsen a la CIA a actuar d'una forma determinada.
Les interseccions que sorgeixen entre arxiu, història i teoria dels mitjans, són múltiples i diverses, i ens conviden a reflexionar sobre com els mitjans, configuren la nostra percepció del passat i consegüentment del present.
L'arqueologia dels mitjans, a partir d'ara AM, es caracteritza pel seu enfocament interdisciplinari, combinant mètodes i perspectives de diverses disciplines, des de la història i la teoria dels mitjans fins a la ciència i la tecnologia (ALSINA, RODRIGUEZ, HOFMAN,2018). De manera similar, False Flag integra elements d'aquestes disciplines per a crear una narrativa complexa i multifacètica.
L'obra utilitza la història per a contextualitzar les operacions de bandera falsa, la teoria dels mitjans per a analitzar el paper dels mitjans en la manipulació de l'opinió pública i la cultura material per a explorar les imatges i els textos que es van utilitzar en aquestes operacions.
L'AM també s'enfoca en els mitjans oblidats i marginats, aquells que han estat silenciats o invisibilitzats per la història oficial. Jarpa, en la seva recerca d'arxius desclassificats, ens convida a explorar aquests mitjans oblidats i a reconsiderar la narrativa oficial sobre la història. "...las teorías son vectores, no puntos y, como tales, también están destinadas a movilizar cosas en los sitios de llegada." (2023,Parikka). En desenterrar aquests registres relegats a l'oblit, l'artista ens revela una veritat oculta que ha estat manipulada i tergiversada pel poder, i alhora fa referència als arxius de la "no història", a la dimensió del secret com a assumpte de seguretat nacional.
Parikka i Zielinski, dos dels pioners dins de l'estudi de l'AM, rebutgen la idea d'un progrés lineal en el desenvolupament dels mitjans. En lloc de concebre la història dels mitjans com una evolució seqüencial, del que és simple al que és complex, tots dos autors defensen una perspectiva més problemàtica, on els mitjans coexisteixen, s'entrellacen i es redefineixen contínuament. False Flag de Jarpa, reflecteix aquesta perspectiva en incorporar una varietat de mitjans, incloent-hi fotografies antigues, documents desclassificats, mapes d'època i textos contemporanis, creant un mosaic de temporalitats i discursos que desafien la noció d'una progressió lineal.
Aquesta pràctica correspon a diverses idees que també suggereix Foster en el seu article An Archival Impulse (2004), quan apunta de quina manera l'arxiu pot fragmentar el temps i l'espai, desafiant les narratives lineals i generant noves formes de comprensió històrica i cultural, de la mateixa manera que reflexiona sobre com l'arxiu es converteix en un lloc on s'entrecreuen l'art, la història i la política, permetent una relectura de la memòria i de la identitat (2004, Foster).
BIBLIOGRAFIA I RECURSOS EMPRATS
ALSINA, Pau; RODRIGUEZ, Ana; HOFMAN, Vanina Y. 2018. «L’esdevenir de l’arqueologia dels mitjans: rumbs, sabers i metodologies». A «Arqueología de los medios» [node en línia]. Artnodes, 21: 1-10. UOC. [Data de consulta: 14/12/2023] ERNST, Wolfgang, 2017, Radical media archaeology (its epistemology, aesthetics and case studies) 2017.Disponible aquí [Data de consulta: 18/12/2023] ZIELINSHI, Siefried, Deep time of the media, Toward an Archaeology og hearing and seeing by technical Means, 2006, Massachusetts Institute of Technology. PARIKKA, Jussi, 2023, “Qué es la arqueología de los medios, 10 años después”, Universidad de la Frontera, ISSN 0718-4867 [Data de consulta: 19/12/2023] Foster, Hal, ”An Archival Impulse". October. Vol. 110, 2004. p 3-22. ISSN 1536013X Jarpa, Voluspa, 2023, Voluspa Jarpa, https://www.voluspajarpa.com
