Membrana és un exercici performatiu site-specific que explora la tensió entre natura i cultura a través de la materialitat del plàstic. La peça es desenvolupa al Centre d’Art i Natura de Farrera, on 50 metres de plàstic, transportats des de la ciutat, es despleguen en el paisatge com una extensió del cos i una irrupció en l’entorn. Aquesta presència artificial, fràgil i persistent alhora, obre una reflexió sobre la condició del plàstic com a material paradigmàtic de l’Antropocè: un element sintètic, omnipresent i de llarga permanència que exemplifica la petjada humana en els ecosistemes.

A través de l’acció performativa, Membrana posa en diàleg la matèria i el context, subratllant l’aparent contradicció entre un espai percebut com a “natural” i la presència d’un material propi de la producció industrial. Aquesta oposició inicial es desdibuixa a mesura que el procés de recerca revela la integració subtil però real del plàstic en el paisatge,  en els horts, en les estructures de contenció, en els sistemes d’aïllament. Així, la peça no només qüestiona la dicotomia natura-cultura, sinó que desplaça la mirada cap a la complexitat de les relacions materials que sostenen la vida quotidiana.

En aquest sentit, Membrana funciona com una superfície de contacte entre mons aparentment separats. El plàstic esdevé una interfície que ens interroga sobre la porositat entre l’artificial i l’orgànic, sobre les traces visibles i invisibles de l’acció humana en el territori, i sobre la manera com la matèria persisteix i es reconfigura en el temps. Lluny d’una denúncia unívoca, l’exercici performatiu obre un espai d’escolta i observació, on el cos i la matèria es transformen mútuament, revelant les tensions, adaptacions i continuïtats que estructuren la nostra relació amb el món.