Acció performativa que investiga la dissolució del subjecte en l’entorn, desafiant la noció d’individualitat per reconèixer el cos com a extensió de la natura.

El contacte directe amb els elements del paisatge, l'exercici busca una forma de mimetisme que no imiti, sinó que activi un estat de pertinença profunda.

Aquesta pràctica obre un espai de porositat on el cos no és un límit, sinó un mitjà de relació. L’erosió del jo en el paisatge interpel·la la nostra identitat: si formem part de la natura, com podem experimentar-la com quelcom aliè?