cossos entramats

Atles Sabadell reuneix dos camps discursius auxiliars.

En primer lloc, el llenguatge cartogràfic com a dispositiu privilegiat per repensar la ciutat i el territori; un llenguatge, val a dir, que l’art enriqueix o amplia amb l’objectiu de posar de relleu les seves contradiccions o limitacions. En segon lloc, la mostra és un espai de crítica urbana. De quina manera la cartografia artística ens pot ajudar a comprendre i percebre la ciutat? És possible, per mitjà del llenguatge cartogràfic, fer emergir nous processos urbans? Quina cartografia podem utilitzar per representar la nostra experiència de la ciutat, una experiència que és sempre multisensorial i no només visual? Pot ser la cartografia un dispositiu que ens ajudi a entendre els mecanismes del poder econòmic i polític de la ciutat? El llenguatge cartogràfic pot ampliar la nostra imaginació urbana i construir escenaris alternatius per a la vida pública? Fins fa ben poc, la cartografia estava de part del poder i d’una representació “objectiva” del món; però què passa quan s’introdueix en el domini de l’expressió subjectiva, la creativitat plàstica i la imaginació poètica? Quines veus, quines mirades o quins fragments de ciutat poden desvelar-se quan el llenguatge cartogràfic no té la funció de reproduir l’ordre establert, la realitat donada per descomptat? És possible fer de la ciutat de Sabadell un atles que reuneixi alguns del mapes que indiquin el lloc on s’han inspirat altres poetes, per exemple; o mapes a on hi apareguin “visions i miracles” per als creients, “malalties i accidents” per als metges o “diners i joies” per als lladres? Amb Atles Sabadell, s’ha concebut com un atles “obert”, és a dir, un atles per ser llegit en públic i en veu alta.

La peça Cossos Entramats, és resultat de la intersecció d’un equip multidisciplinari on arquitectura, dansa i videoart treballen plegats.